13 de març de 2012

War Horse




La subhasta d’un petit poltre al poble de Devon marca la història de la família de l’Albert Narrowcat (Jeremy Irvine). Necessitaven un cavall de tir, però la tossuderia i tenacitat del pare acaben convertits en un pura sang caríssim. Aconseguir diners per pagar el lloguer de la casa no serà fàcil, i el mateix que s’ha comprat potser s’haurà de tornar a vendre. I ja posats, afegim el toc d’intriga: Joey, el cavall, segurament n’acabarà passant de tots colors...

I amb això torna l’Spielberg d’abans, el de les pel•lícules juvenils, el d’”E.T.”, “Hook” o “Jurassic Park”.  Un retorn als inicis acompanyat pel seu inseparable compositor estrella, John Williams i el també inseparable fotògraf Janusz Kaminski. I demostren ser un tàndem guanyador: BSO en la línia de Williams, altament melòdica, espectacular (molt bona devia ser la de “The Artist” per arrencar-li l’Oscar) i una fotografia que fa caure de cul (fixeu-vos en l’escena final).

Menció apart es mereixen les escenes a les trinxeres. Spielberg ens recorda que ningú com ell va saber captar la realitat d’una batalla fins a “Saving Private Ryan”, i que encara ara pot marcar distàncies. Precisió històrica i cru realisme en només uns quants minuts, unes càrregues que, a més a més, piquen l’ullet a Kubrick, recordant-nos el famós assalt d’Ant Hill a “Paths of Glory”. I enmig del dramatisme de la batalla apareix l’escena clau, potser la que més s’allunya de l’argument, però també la de més potència dramàtica de tot el film. Spielberg només necessita un cavall atrapat en terra de ningú per demostrar al món l’absurditat d’una guerra. Genial.

I el guió, per alguns potser un pèl massa melodramàtic, funciona. 146 minuts que passen com una exhalació a ritme, recorrent als tòpics, de galop. No ho oblidem! L’espectador pateix per un cavall, i mantenir aquesta atenció no és senzill. El director nord-americà ho aconsegueix. Crítica? No inventa res, tot el film és una barreja de recursos utilitzats al llarg de tota la seva filmografia, però aquesta falta d’innovació no resta força al conjunt total. No l’analitzem com alguna cosa nova, sinó com un retorn als orígens.

Altament recomanable!  


The Homecoming by John Williams on Grooveshark

2 comentaris:

TAQUI ha dit...

Bueno vaja, una pel·lícula més a afegir a la llista per veure!!

Bona crítica!!

Una abraçada

Arnau Castro ha dit...

I tant! Quan la vegis la comentarem, em sembla que t'agradarà.

Publica un comentari a l'entrada