9 de març del 2012

Timbuktú



“Era el joc d’esquivar cotxes, i es tractava d’un entreteniment venerable i consagrat pel temps que permetia a les velles glòries reviure les seves proeses de joventut. [...] Es reduïa a travessar la carretera procurant que no et toquessin. Com més vegades ho feies, més bo eres.”

Amb pèls, problemes de puces, masses dents i masses responsabilitats. No, no tinc gos. Abans uns agapornis, però van optar per morir-se ja fa uns mesos, de cop, sense motius ni cap nota explicativa, deixant plomes per tot arreu. Des de llavors no he tingut més mascotes. Potser un parell o dos de mosques algun dia de molt sol, però la seva convivència amb mi els va suposar un trauma psicològic tan gran, que les va encaminar a una visita directa als agapornis. No tinc gos. I sí, Timbuktú parla sobre un gos.

Incongruències apart, el llibre ha estat tota una troballa. Mr. Bones n'és el gran protagonista, el gos inseparable de Willy G. Christmas, un vagabund boig amb aires de poeta fracassat. Davant la perspectiva d’una mort que intueix pròxima, en Willy decideix iniciar un viatge a Baltimore per buscar una antiga professora seva i salvar la seva obra literària. Els lectors ens convertim en el públic observador de les reflexions de Mr.Bones cap al món que l’envolta: les seves pors, alegries i la lleialtat irrompible vers el seu amo.

Però el més interessant i original no és l’argument, sinó que aquest estigui narrat des del punt de vista d’un ésser de quatre potes amb puces. Ens hem parat a pensar mai com podria reflexionar un gos? Quina perspectiva o visió podria tenir de coses que nosaltres considerem lògiques i normals? Aquí hi ha la gràcia! Auster ens endinsa a un món de preocupacions diferents, de lògiques del tot inversemblants per un humà però que prenen importància en un gos. Un llibre de reflexions, de preguntar-nos el perquè de les coses i de saber mirar el món que ens envolta des de tots els angles possibles. Una faula original, amb un punt dramàtic i que farà que més d’un es miri la seva mascota (qui en tingui!) de forma diferent.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada