6 de març de 2012

(Breu) llarg retorn al vell calidoscopi



“Hugo (Hugo Cabret)” no inventa cap nou argument. El guió respon al que ja es podria considerar un tòpic: la història del nen orfe que busca respostes i viu aventures. Una història, com tantes altres, amb moments tendres, alguns tractats amb humor i d’altres que busquen l’esglai del públic o la llagrimeta dels més emotius.

L’Hugo és orfe, viu amagat en una estació de trens de París. Es dedica a arreglar els rellotges de l’edifici i així també evita cridar l’atenció. El seu gran afany és aconseguir peces per arreglar un autòmat, l’únic objecte que el lliga amb el seu pare i que està convençut que li aportarà alguna espècie de missatge. I bé, clar, l’argument així sol fóra avorrit, així que posem-hi un guàrdia obssesionat en detenir orfes i els misteris d’un home que sembla estar molt relacionat amb aquest autòmat... i voilà!, ja tenim una bona pel·lícula.

Un argument amb tòpics, cert, però que funciona i que s’acaba convertint en un record o memoràndum dels inicis del cinema, de les pel·lícules pintades a mà, de la ficció imaginativa sense límits dels primers grans directors del 7è Art. Un cine mut que va consolidar la base del que ara veiem a la gran pantalla i a qui el senyor Martin Scorsese ha volgut retre el seu propi homenatge. Molt lloable.

Però, per sobre de tot, la pel·lícula és un magnífic espectacle visual, ideada íntegrament per ser emesa en 3D. Els cinc òscars en l’apartat tècnic no són perquè sí. La fotografia, el muntatge, els efectes especials consoliden i reforcen l’argument amb una planificació mil·limetrada i un detall excel·lent. I pareu bé l’orella si l’aneu a veure! És de les pel·lícules on més he notat l’efecte envoltant del cine, potser no a gran escala, però sí en petits detalls que destaquen especialment.A més, el senyor Howard Shore aparca els hobbits per fer-nos arribar una banda sonora gens menyspreable.

En conjunt, un film molt recomanable!

Eps... espereu! Posem alguna crítica negativa: massa llarga per la història que s’explica, més d’un espectador pot decidir que un viatge al món dels somnis és molt temptador. Es prohibeix veure-la amb cansament a sobre!

Pd: Va ser agradable veure altre cop a Christopher Lee fent un dels papers secundaris. 89 anys i actiu com mai! Ja voldrien molts ser com ell...

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada