4 de febrer de 2012

Circ Alegria

Dia 1

Surt a passejar. Últimament ha agafat aquest costum. Deambula per la ciutat sense rumb, destí o objectiu, simplement creuant carrers i travessant avingudes. Sempre pel capvespre, en aquella hora especial, quan els detalls es remarquen i el pas dels vianants canvia. Aquell moment en que l’ambient de gran metròpoli sembla transformar-se i cobrir-se amb una tènue aura de nostàlgia, de poble petit amb encant.

Bé, en tot cas era aquella hora. I ell caminava. I allà estaven aquells dos homenots: vestits de groc, just a l’entrada del carrer, repartint uns paperets. Tenien rostres normals, sense res destacable, però no se’ls escapava ningú, imagino que el lema era: “un paperet, una persona”.

La curiositat pot amb tot! Així que ell, el vianant, decideix acostar-se a un dels treballadors per aconseguir el fulletó. L’aconsegueix amb un plus: “gràcies senyor”.

“Circ Alegria”

Interessant...

Dia 2

Passeja. I allà hi ha els homenots. Els mateixos de l’altre dia, repartint paperets, situats estratègicament l’un a cada banda del carrer. Gira el cap i s’adona que no, no és el mateix lloc de l’altre dia, està en un altre punt de la ciutat. Deu ni do aquests del Circ Alegria! Aquest cop intenta passar pel mig sense més. S’emporta un paperet.

Dia 3

Mapa planificat i homenots localitzats. Aquesta vegada el passeig es converteix en l’aventura d’evitar tornar a casa amb les butxaques plenes de Circ Alegria. Com si fos un espia, el vianant observa cada una de les cares amb qui es creua i mira d’esquivar els qui van vestits de groc.

Copet a l’esquena. “Gràcies senyor!”

Un paperet més.

Dia 4

Resignat, el vianant perdut que últimament havia agafat el costum de passejar sense més, observa la taula del seu despatx: Circ Alegria, Circ Alegria, Circ Alegria, Circ Alegria...

Decideix que avui no té ganes de sortir.

Els paperets semblen somriure.


1 comentaris:

Marta Arjona ha dit...

Inspirador... m'agrada!

Publica un comentari a l'entrada