26 de gener de 2012

L'anonimat d'Anonymous



















Un “V” personificat. Això és el que els joves veuen en Anonymous. “L’organització” ha anat criant adeptes i s’ha enlairat amb forces renovades des del tancament de Megaupload. Dia rere dia apareixen vídeos amb missatges que parlen de guerra informàtica, de llibertat i de justícia. Discursos de pel·lícula de Hollywood, de general entusiasmat abans d’aquella batalla què ha de canviar el món. L’exèrcit: milers de joves que, bocabadats, acaben xuclats per l’estètica, la música i la retòrica d’aquests missatges. Lluitem! Ja veuran aquests de l’FBI! Guerra Mundial a la xarxa! Anonymous enfonsarà governs!

Calma.

La principal característica d’Anonymous és el seu anonimat. La seva no-existència, el fet de “ser tots i no ser ningú”. Tothom és Anonymous i ningú en forma part. No té una base jeràrquica on puguem localitzar un líder, on aparegui un “director artístic de vídeos i missatges èpics”. La seva gràcia i modus operandi  funciona amb el que jo anomenaria la “gran bola de neu” i es podria exemplificar de la següent manera:

“Estic enfadat. Porto sis mesos mirant “How I met your mother” per megavideo. La sèrie m’encantava! Estava arribant al final i avui, just avui, em disposava a passar una tarda meravellosa davant la pantalla del meu PC. Però a l’obrir la pàgina m’he trobat un logotip de l’FBI i un missatge: “la pàgina ha estat tancada”. Així que no ho he pensat dues vegades: he agafat l’editor de text, he fet un discurs liberal amb una base èpica al més pur estil espartà i l’he penjat a youtube. He firmat com Anonymous, tot i que mai he participat en cap atac dels seus. Dues hores després acumulava més de 500000 visites al vídeo, i la meva idea (atacar un parell o tres de pàgines corporatives) s’havia estès arreu.”

Tires una bola de neu petita per un pendent pronunciat i, si tens la sort de no trobar obstacles, arriba a baix convertida en una immensa massa enfurismada. Així, uns quants milers de hackers dispersos pel món decideixen seguir el vídeo de Youtube i aquell dia determinat tres o quatre pàgines queden bloquejades durant unes quantes hores. Anonymous ha atacat! Els noticiaris se n’omplen la boca, la xarxa explota d’alegria! On tinc aquella màscara de Guy Fawkes?

Però aquesta forma d’actuar tant innovadora té un inconvenient preocupant: la no-cohesió. Sense un esquelet sòlid i físic, una base real que organitzi i gestioni la banda, aquesta deix de ser-ho per convertir-se en un simple “moviment” (allò que realment és Anonymous en aquests moments). L’estabilitat del sistema cau perquè, en el fons, com sabem quin atac és real, quin vídeo verdader o  quin missatge autèntic? Tots ho són i a la vegada no ho és cap. L’heroi de la xarxa és un no-ser compost de centenars de milers de joves  exaltats que, a la vegada, esperen l’aparició d’aquest heroi fictici.  No ens equivoquem! Potser en un futur el moviment s’unificarà i formarà banda. Llavors podrem parlar “d’organització”. Ara per ara però, Anonymous és només un esperit temporal, producte de la generació 2.0 en què vivim. 

2 comentaris:

David Moragas Llevat ha dit...

M'apassiona la reflexió que fas a l'últim paràgraf, Arnau! Bàsicament perquè és el mateix que pensava quan, ara a l'estiu, hi va haver el clímax dels moviments "indignats". Es tractava de gent queixant-se, gent protestant, gent proposant idees. I sí que ens veiem les cares, però en certa manera aquesta essència de l'anonimat hi era: quan tothom tornava a casa (o a tenda, parlant amb propietat) es perdien els noms, es perdien els subjectes. Sembla que la història ens dicta el mateix, tot moviment revolucionari acaba funcionant en el moment en que un líder (o un "conductor" si li vols dir així) personifica el bàndol, personifica la lluita. Potser d'aquesta manera també queda cobert el sentiment de cohesió, el sentiment de grup tancat que es dirigeix segons una organització.
Espero que tot estigui anant bé per aquí baix...Salut!

Arnau Castro ha dit...

Gràcies pel comentari David! Efectivament, amb el tema dels indignats va passar, si fa no fa, el mateix.

I mira, per aquí a baix de moment poca feina (començo classes el dia 6). Espero que vagi bé també per la capital!

Ens llegim!

Publica un comentari a l'entrada