“Tenim un objectiu: existir”

35 dies o més. El temps que haurà d’esperar Palestina per saber si ha estat admès a l’ONU. I 35 dies o més és el temps que Israel estarà mossegant-se les ungles, desitjant que EUA eviti l’entrada del seu país veí. Em puc imaginar els ciutadans d’ambdós països, escoltant atents els noticiaris esperant novetats amb intencions totalment contraries.

S’ha de reconèixer la bona jugada d’Abbas. Arriscada en el sentit que es posa en contra de Hamàs (l’organització islamista que no reconeix Israel ni les fronteres que els separen), però avantatjosa perquè deix a Israel i el seu aliat, Estats Units, entre l’espasa i la paret. Tenint en compte que Palestina segueix endavant en la seva petició tot i les pressions rebudes, EUA haurà d’utilitzar el seu dret a vet per evitar la nova incorporació, cosa que el deixarà en evidència tant davant de Palestina com de la resta de món. La seva amistat amb Israel es ben coneguda, però posicionant-se tan clarament en contra de Palestina, serà difícil que pugui recuperar les negociacions de pau entre ambdós països, sobretot sent-ne Obama el mediador.

Però encara que EUA voti en contra, Palestina podria quedar-se a l’ONU com Estat Observador, al mateix nivell de països com Ciutat del Vaticà o Suïssa. No tindria vot, però podria utilitzar el Tribunal Penal Internacional per denunciar abusos de l’exèrcit Israelià sobre els ciutadans del seu país. Un bon maldecap pel país jueu.

Els tràmits per decidir o no si un país és admès a l’ONU solen allargar-se uns 35 dies, a vegades fins i tot més, així que haurem d’esperar per veure com es resol tot plegat. Considero que la seva admissió seria un avanç, significaria que Palestina accepta les fronteres i l’existència d’Israel i, per tant, estaria fent un pas en busca de la pau amb el seu país veí. Així ho va exposar Abbàs ahir i crec que seria interessant donar-li un vot de confiança.