16 d’abril de 2011

Tokio Blues

El llibre d’un japonès tímid, discret i amb un toc excèntric descansa al prestatge. Haruki Murakami ha guanyat el premi Internacional de Catalunya. Ha escrit Tokio Blues i com que me l’havien recomanat per totes bandes, vaig decidir llegir-lo.

Que hi trobarem?: amor, soledat, tristesa, Sexe, bogeria, alcohol, noies, adolescència, problemes.

Calcant la identitat parcial de l’autor, en Toru Watanabe és un estudiant solitari. Enamorat de forma impossible de l’antiga novia del seu millor amic, la seva vida és un trist camí monòton i difícil, on només veu llum quan coneix la Midori, un noia divertida, també un pèl excèntrica, que obrirà noves perspectives a la forma de veure el món d’en Toru.

Són personatges dibuixats a l’oli, amb tot luxe de detalls. Tant la seva forma de ser i de fer, com els canvis psicològics i físics que els van modelant en passar el temps. Tot està perfectament descrit i dibuixat. Les paraules es transformen en fotografia, i això és el que fa gran i diferent aquesta obra. Tot plegat s’embolcalla en un vel de tristesa i reflexió: la vida d’en Toru no és fàcil, i el lector pateix amb i per ell. És una història dura, què s’ha de llegir.


Això no és cap pecat. Són coses que passen. És com anar remant per un llac un dia clar i trobar que tant el cel com l’aigua són preciosos. Per tant, no et mortifiquis d’aquesta manera. Deia que les coses vagin com hagin d’anar. Per molt que t’hi esforcis, quan sigui l’hora, qui hagi de patir patirà. La vida és així. [...] A vegades forces massa les coses perquè la vida s’ajusti a la teva manera de ser. Si no vols acabar al manicomi, obre una mica més el cor i deixa’t endur pel corrent de la vida. Fins i tot una persona tan impotent i tan imperfecta com jo troba que hi ha vegades en què la vida és meravellosa. T’ho dic de debò. Per tant, sigues feliç. Esforça’t per ser-ho. 

1 comentaris:

TAQUI ha dit...

Si senyor, gran llibre i gran ressenya per agafar ganes de llegir-lo.
Totalment recomanable per veure sempre la vida des de diverses perspectives (a través del diferents personatges de l'obra). I alhora no deixar-nos engabiar en una sola i única manera de veure la vida, com si la nostra visió fos l'única i la vàlida.

Publica un comentari a l'entrada