10 d’abril de 2011

Amb un 20%

20% de participació i guanya el sí amb un 91,46% dels vots. Es rebenten les expectatives d’un trist 10% de votants. Ha guanyat el Sí a la capital catalana. Havia començat a escriure aquest article abans dels resultats finals i ara veig que l’he de canviar.

Sóc crític amb el resultat. Per descomptat que estic molt content amb la victòria i el % de participació, però hem de mirar de ser objectius: El No s’ha quedat a casa. Malauradament (i sí, dic malauradament) els que creuen en el No es queden a casa. Mal fet. No podrem arribar a saber mai el què la població vol si només aconseguim resultats del 15/20 % de participació. Perquè aquí hem de tocar de peus a terra: A la consulta han votat els qui creuen sincerament amb la independència.

Jo sóc partidari del Sí. Defenso la  independència de Catalunya i crec que seria avantatjosa per tothom en molts aspectes, més enllà de l’històric o cultural. Ja vaig votar en el seu moment. També sé que aconseguir-la és un procés difícil i complicat, (pujant al bus de Reus- Tarragona te n’adones ràpidament). Però de que serveix aquest vot, en realitat? De poca cosa.

El que realment importa d’aquestes consultes no és el resultat, sinó el percentatge d’electors. Mirem, per exemple, l’escrutini resultant a  Reus: Va votar un 14,72% del cens de la ciutat, i els resultats van ser:

-          Vots a favor del Sí:     11.878      90,26%
-          Vots a favor del NO:       963        7,32%
-          Vots en blanc:                 300        2,28%
-          Vots nuls:                          18        0,14%

Un 14% de la població és, diguem-ho clar, molt poc. En realitat no ens permet fer cap anàlisi real dels resultats, ja què només voten els qui realment volen la independència (i tampoc tots ells). Preferiria tenir un resultat de No però amb un percentatge del 60%. S’acostaria més a la realitat. En definitiva, són resultats que ens fan somiar amb un futur que no és, ni molt menys, el que sembla.

Potser quan la consulta sigui vinculant i amb un pes polític real podrem veure què hi ha realment al país. Espero no decebrem el dia que això passi. Espero un Sí.

4 comentaris:

TAQUI ha dit...

Totalment d'acord. Només ha anat a votar a la gent que li interessa la independència, perquè si ja no van a votar quan són eleccions importants i en les que ens hi juguem uns representats, molt menys per aquestes que sincerament no sé si serveixen de gaire.

A més a més, si anés a votar tothom, crec que sortiria un NO bastant contundent i seria una gran decepció per tots aquells que voleu la independència, perquè crec que hi ha més gent que no lo volem que gent que si que la vulguin realment amb tot el que això comporta.

Arnau Castro ha dit...

Sí, però també estic segur que en una consulta vinculant anirien a votar molts partidaris del Sí que han preferit quedar-se a casa davant una consulta sense repercussió real (com la majoria de votants del No)

No em vull contradir a mi mateix, però crec què el dia en que aquest referèndum sigui una realitat guanyarà el Sí. Per descomptat que amb una diferència molt menor que la que està obtenint amb les participacions del 15/20%, però un Sí al cap i a la fi. En tot cas penso que encara queda molt per arribar a aquest referèndum, si mai es fa.

TAQUI ha dit...

Suposant que anés a votar el 100% dels electors, continuo pensant que guanyaria el NO. Com menys participació hi hagués aniria guanyant el SI (perquè passaria com en les consultes. Així que igual interessaria que no hi anéssim tots els que som...

Arnau Castro ha dit...

Bé, cadascú opina segons creu, i en aquest cas concret em sembla que no cal entrar en discussions. Només veuríem qui té raó en un referèndum real, i de moment això no sembla que estigui a la vista.

Ens llegim!

Publica un comentari a l'entrada