24 de febrer de 2011

"Sout Al Horeya"



La llibertat de tot un poble pot expressar-se de moltes maneres, però la gent sempre necessita alguna cosa tangible amb la qual pugui expressar la seva força, alguna cosa que el faci ser més fort. I per això existeix la música.

El cant existeix des dels inicis de la humanitat, acompanyant bons i mals moments. Avança la història, els fets es converteixen en cançó, la cançó s’arrela i pren el significat ple d’allò de que parla i acaba esdevenint un autèntic himne. La Marsellesa, himne de França, Els Segadors o El Cant de la Senyera, que ens commemoren fets molt concrets i ens recorden qui som. Tot plegat només uns exemples.

A Egipte una cançó ha ressonat per la Plaça Tahrir durant tots aquests dies, donant força i ànims al totes les persones que s’hi reunien a la recerca de llibertat. Sout Al Horeya. Una melodia. Un himne. Una bafarada d’esperança en forma de cançó.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada