7 d’abril del 2014

És dilluns entre dies de normalitat

7:30

Es desperta entre compassos de King Charles des d’un radiocasset que mai senyala l’hora correcta. S’asseu, es porta les mans a la cara i mira de treure’s de son. A la cuina l’espera un cafè amb llet i dos croissants, que es menja assegut, al ritme de la informació del noticiari matinal. La llet, com sempre, crema. Es dutxa amb aigua massa freda i es vesteix amb el primer que troba: samarreta negra i texans, caçadora i ulleres de sol Ray Ban. Fa núvol, però prefereix tapar-se les bosses fosques dels dies d’insomni. Espolsa els llençols, plega el pijama, agafa les sabates, es fa els cordons i surt disparat per la porta. Comença a baixar les escales, s’adona que no porta les claus del cotxe i torna enrere. El Renault Clio antic que havia heretat de l’avi s’anima quan el veu arribar i el saluda amb un ronc envellit en girar la clau de contacte. Brum.

És dilluns,


Bon dia.

1 comentaris:

Montserrat ha dit...

On deu ser aquell clio blanc amb què vaig aprendre a conduir tot i el ronc envellit que feia en girar la clau de contacte...? :)
Quins records.

Publica un comentari a l'entrada