7:30
Es
desperta entre compassos de King Charles des d’un radiocasset que mai senyala
l’hora correcta. S’asseu, es porta les mans a la cara i mira de treure’s de
son. A la cuina l’espera un cafè amb llet i dos croissants, que es menja assegut,
al ritme de la informació del noticiari matinal. La llet, com sempre, crema. Es
dutxa amb aigua massa freda i es vesteix amb el primer que troba: samarreta
negra i texans, caçadora i ulleres de sol Ray Ban. Fa núvol, però prefereix
tapar-se les bosses fosques dels dies d’insomni. Espolsa els llençols, plega el
pijama, agafa les sabates, es fa els cordons i surt disparat per la porta.
Comença a baixar les escales, s’adona que no porta les claus del cotxe i torna
enrere. El Renault Clio antic que havia heretat de l’avi s’anima quan el veu
arribar i el saluda amb un ronc envellit en girar la clau de contacte. Brum.
És
dilluns,
Bon
dia.
1 comentaris:
On deu ser aquell clio blanc amb què vaig aprendre a conduir tot i el ronc envellit que feia en girar la clau de contacte...? :)
Quins records.
Publica un comentari a l'entrada