23 d’octubre de 2011

Així sonava Roma

Any 99, inicis del govern de Trajà. Prima Vigilia (vora les 10 de la nit)

Grups de joves patricis es dirigeixen a una gran domus pròxima a l’amfiteatre Flavi. Caminen sigil·losament, mirant a dreta i esquerra. Tenen por de topar-se amb una de les patrulles de les legions o de caure en mans d'algun lladre borratxo. A dins de l’edifici trobem un adolescent romà de nom Marcus, que perfectament podria ser descendent de la dinastia Julio – Claudia, instant a la resta de joves a entrar ràpidament. Els seu pare està en alguna campanya del nord i la seva mare ha anat a passar uns dies a la tranquil·la província Tarraconense. És, doncs, l’amo i senyor de la casa, com bé saben els esclaus que s’afanyen a repartir gots de mulsum entre el jovent, nerviosos.
El jove fa entrar una colla de músics mal vestits, possiblement poetes sense massa glòria, que comencen a tocar melodies inconnexes mentre els joves beuen, canten i ballen per tota la domus. 

Marcus està encantat: una festa de primera!

Últimament al meu cotxe hi sona molt la banda sonora de Gladiator, escrita i composta per Hans Zimmer. És inevitable que el meu cap comenci a pensar en l’antic imperi romà. El mateix recorregut fa si sona Ben-Hur per casa. Música de Roma. Imagineu a Juli Cèsar, August, Claudi o qualsevol emperador de l’època entrant a la gran ciutat amb la melodia central del film de Ridley Scott. Fàcil no?

Tot plegat s’enfonsa si pensem que a Roma no hi havia violins, violes, violoncels, pianos ni cap dels instruments moderns que coneixem. En realitat, la música que s’escoltava a la república i imperi romà és un dels grans misteris de l’arqueologia. Només se n’han trobat restes d’alguns instruments (flautes i lires sobretot), però cap partitura (les més antigues daten del segle VI d.C) ni cap manuscrit ha sobreviscut al pas del temps per il·luminar-nos. Per tant desconeixem que podia sonar a les domus com la del jove Marcus. Tot queda relegat a la imaginació.

El segle XX ha posat banda sonora a un període d’un miler d’anys. 

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada