4 de juliol de 2011

Si em dius vine ho deixo tot.... però diguem vine.

Vet aquí un llibre que m’ha sorprès. En realitat ni tan sols era a la llista de pendents per llegir, però clar, quan acabes un llibre i no tens temps d’anar a visitar la llibreria més propera, la necessitat fa que agafis el primer que trobes per casa. I en aquest cas estic content d’aquest imprevist.

Era reticent a llegir-me’l. El títol em sonava massa a la típica novel·leta romàntica d’estiu, tot i que molts amics ja m’havien advertit que no era, ni molt menys, el que semblava. I aquí ha estat la sorpresa: El tercer llibre de l’Albert Espinosa parla d’amor, sí, però de l’amor entès psicològicament per un personatge amb unes característiques determinades, no de l’amor com a concepte general.

El protagonista es diu Dani, un personatge molt profund, psicològicament marcat per diferents esdeveniments de la seva vida que el condueixen a un objectiu bastant clar: ser feliç.
Per arribar a aquesta pau no física, el personatge rememora una sèrie de trobades amb persones que han significat molt per ell. Trobades una mica surrealistes que menen a situacions igualment surrealistes. Tot plegat amb una tonalitat molt Murakamiana, si se’m permet el símil. M’ha recordat, en molts moments, a Tokio Blues.

Però potser el més sorprenent de la novel·la, més enllà de la història en si mateixa, és la frescor que desprèn. Està escrita amb sentiment, amb molta càrrega emocional. Respira molta força, i això la fa diferent. En pocs llibres he tingut aquesta sensació. M’ha deixat clar que Albert Espinosa és un bon escriptor.

Un llibre molt recomanable així com ràpid de llegir.

2 comentaris:

TAQUI ha dit...

I tant ràpid de llegir,perquè l'has enllestit ràpid eh??

Gràcies per la recomanació!!

Marta Arjona ha dit...

Tindrem en compte la recomanació! Tokio Blues em va encantar i si deus que et recorda a l'obra de Murakami...haurem de llegir-lo!

pd: una altra recomanació amb tonalitat Murakamiana com dius tu, Invisible de Paul Auster!

Estic segura de que t'agradarà!

Publica un comentari a l'entrada