2 de maig del 2011

Un menys

Camina per la catifa vermella, marcant un pas enèrgic i decidit. Fa un bon tram de recorregut i finalment arriba a una petita tarima amb micròfons. Agafa aire i comença el seu discurs. Barack Obama parla mirant un públic invisible, amb els ulls mig tancats, seriós. Parpelleja les vegades justes i no s’encalla en cap moment. En acabar una multitud es concentra davant de la Casa Blanca i a la zona zero. Es senten crits patriòtics i el so de taps de cava al sortir disparats. L’ambient és alegre, feliç. Arreu del món la notícia es repeteix, apareix una vegada i un altra als noticiaris. Els presidents la comenten, en treuen conclusions i envien missatges d’enhorabona a Estats Units.

Un comando de l’exèrcit d’EUA ha mort Ossama Bin Laden. El terrorista més buscat del segle XXI ha estat eliminat.

Però, què comporta realment aquest fet?

Al Qaeda està composta per moltes organitzacions independents, formant una espècie de gran xarxa que engloba bona part del món. D’aquesta xarxa Bin Laden n’era el líder, més que real, espiritual. Retirat i amagat, bona part del pes de l’organització requeia (i, de fet, recau) sobre  Aymán al-Zawahirí. Mort el primer, és de suposar que el relleu el prengui al-Zawahirí i, per tant, la cúpula de la banda terrorista no es veurà massa afectada pel que ha passat.

Partint d’aquí, i mirant a curt termini, hem de suposar que la banda terrorista voldrà venjar el seu líder i recordar al món que segueixen existint: hi haurà un o diversos atemptats. Voldran fer molt mal, i per això ara, més que mai, s’ha d’augmentar la seguretat arreu, especialment en zones transitades de grans capitals.

S’hi mirem a llarg termini les coses seguiran com fins ara: Al Qaeda atemptant i occident mirant de parar-l’hi els peus. No ha estat un cop tan gran com per aconseguir que l’organització deixi les armes. S'haurà de seguir vigilant.

Però hi ha una cosa que Al Qaeda no preveia i que pot fer-li molt mal: Les revoltes al món àrab. A l’organització li era molt més senzill amagar-se en països autocràtics, dirigits per dictadors,tenia molt més marge de maniobra i gent a favor seu. Amb les primeres revoltes van provar de guanyar-se els manifestants, però es van trobar amb la sorpresa de no tenir seguidors. La gent no vol terrorisme, vol un estat de dret on el benestar sigui el més important. Al Qaeda no s’ho esperava. Aquí és on s’ha de pressionar: les democràcies han d’augmentar.

En definitiva, ens hem de mirar la mort de Bin Laden amb microscopi. Per descomptat que és una gran fita que culmina deu anys de busca i terror, però en realitat només suposa un pas (en realitat, força petit) cap a l’eradicació del terrorisme. Amb tot, cal estar contents. Però no baixar la guàrdia.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Totalment d'accord.
Ara cal anar amb més compte que mai pels atemptats, cobrint-los amb el mot venganaça, pugui cometre aquesta banda terrorista.

No m'agrada ser alarmista, ni pessimista, però fa una miqueta de por, si van ser capaços de fer el que van fer a Nova York, Londres o Madrid... El que puguin arribar a fer presos de dolor, ràbia i amb sed de venjança.

Arnau Castro ha dit...

Efectivament Lluïsa. Esperem que no passi res, però tot apunta el contrari. També és cert que les mesures de seguretat han millorat molt des dels atemptats que dius, i segurament els terroristes ho tindran més difíci, però hem de pensar que si volen fer mal, el faran.

Unknown ha dit...

Durant tot el dia, he sentit a dir el mateix de persones diferents..."ara ja ens podem preparar". Més que admiració, el que ha provocat a molts la mort de Bin Ladem ha estat por ja que ara és ben segur que la banda terrorista no passarà aquest fet per alt. Ens hem de preparar pel que sigui...

Super bona entrada Arnau! Cada dia escrius millor!

Publica un comentari a l'entrada