9 de maig de 2011

Un dinar i un discurs

He dinat a Torredembarra, a l’àpat que marcava l’inici de la campanya electoral de CIU a la ciutat, convidat per un company i amic de classe (Algú a qui felicito: no ha parat quiet més d’un quart d’hora seguit. S’ha passat l’estona pendent de que tots els convidats estiguessin servits).

En definitiva, un dinar bo, ambientat per la conversa de dues dones molt simpàtiques i una mica de vi blanc. Avui no crec que sopi.


La figura més important era l’expresident Jordi Pujol, que ha intentat relaxar-se un xic després d’un dia molt atrafegat: Ha arribat al restaurant vora les dues del migdia, després de fer una visita guiada per les botigues de la cuitat. Al restaurant a saludat a tots els qui se li han acostat i ha signat tots els llibres que ha pogut. I després de dinar, deu ni do! Encara havia d’anar en un míting a Almoster i un altre a Valls.

Durant tot el dinar ha anat prenent notes en un full de paper. El seu parlament.

I aquí he quedat ben sorprès: Ha escrit el discurs en deu minuts i, malgrat tot, la sensació que transmetia era que el duia preparat des de feia dies: Ben argumentat, clar i molt concís. La gent l’ha escoltat atentament, assentint a cada frase, memoritzant les paraules. Al final, un gran aplaudiment. I és ben curiós, perquè, en realitat, no ha explicat res que no sabéssim:

"Optimisme malaltís a Espanya: Una crisi mal gestionada"

Espanya no ha sabut gestionar la crisi actual i ha estat necessària la intervenció de la UE per evitar que acabéssim com Grècia o Portugal. Catalunya ha contribuït molt, moltíssim en aquesta recuperació i, contràriament al que seria lògic, les relacions entre Catalunya i el govern central (fins i tot amb la totalitat del país) no han fet sinó empitjorar. La recompensa als nostres esforços ha estat un estatut retallat i una sentència negativa del Constitucional que suposa un retrocés en els nostres drets. Vivim en un país hostil que ni ens vol ni ens deix marxar.

“No tingueu por”

Estem malament, molt malament, però hem de mirar endavant i fixar-nos en els països que se n’han sortit i en els que, al contrari, han caigut:

Alemanya s’ha escapat de la crisi gràcies a les seves mesures i retallades. Ha sabut apretar-se el cinturó en el moment oportú, sense cap queixa. Els alemanys, ha dit el president, són seriosos.

- Grècia, en canvi, va començar a pujar sous i invertir en coses sense importància que els ha dut a on són ara: El país amb la pitjor crisi de la UE i la possibilitat de que marxin de la zona euro.

L’expresident ha parlat de les retallades com a única forma de sortir del pou on hem caigut. En aquest sentit ha criticat l’oposició: “Se’ns critica quan retallem, argumentant que no tenim sensibilitat, i se’ns critica quan no retallem, acusant-nos de malgastadors”. Les obres públiques, ha remarcat, passen a la història: no són la solució.

La frase final, contundent, l'ha dit mirant l’alcalde i aixecant un dit a manera d’advertència:

“Jo no us en faré guanyar ni un sol, de vot. Els vots s’han de guanyar, s’han d’anar a buscar”

Un dinar interessant.

1 comentaris:

marta_92 ha dit...

Interessant el fet que en tant poca estona es preparés un discurs. Es clar que, és una persona que aquestes coses ja les té per la mà. Em crida l'atenció la darrera frase...és cert que envoltar-se de persones importants no t'ha de fer guanyar més vots sino que són els propis candidats qui sel's han de guanyar. A hores d'ara està a uns 100m de casa meva fent el míting...a veure quines són les opinions generals que es van sentint.

Publica un comentari a l'entrada