19 de maig de 2011

La Puerta Tahrir?

La indignació es desborda i troba el seu lloc als carrers de les ciutats. Ningú ens ha convocat. Cap sindicat ni cap organització. Nosaltres mateixos, els joves d’aquest país, hem decidit manifestar-nos i rebutjar uns governants i uns polítics que només s’interessen per tenir la butxaca plena. Sortim al carrer i cridem. Cridem molt.

No tenia previst escriure cap entrada nova fins arribar al final dels exàmens, però l’ocasió s’ho val. Milers de joves han ocupat la Puerta del Sol, a Madrid, reclamant una democràcia real, i centenars estan fent el mateix a les principals ciutats del país. Mentrestant els polítics ho observen tot amb cara de pòquer, mantenint les distàncies i amb un mig somriure incrèdul: “Què fan aquests? Bé, és igual, amb això puc criticar fulanito”. Sí, és trist, però s'arriba al punt d’utilitzar les manifestacions per criticar la forma de govern d’uns i altres. Però ei! Tots, absolutament tots, entenen el poble... bé, això diuen. Tots l’entenen i tots saben qui té la culpa de la situació: l’altre partit, aquell que els “fotrà” els vots.

La qüestió és que ara som notícia, i arreu del món apareixem als mitjans. Al The Washington Post l’acampada de Madrid ocupa el lloc central de la portada. Al Regne Unit tots els noticiaris comencen parlant de la ja coneguda com Spanish Revolution. El món sembla mirar-nos per un moment i ho fa sorprès: Mireu Espanya! El país dels dropos conformistes es revoluciona!

I sorgeix la gran pregunta: cap on porta la protesta? (tenim una plaça Tahrir?) No oblidem que als països àrabs la situació era molt diferent i la revolució tenia un sentit molt clar: Fer fora al govern dictador i iniciar una democràcia. A Espanya, per sort, ja tenim una democràcia, unes lleis i un estat de dret (del benestar?) com el de qualsevol país occidental. No tenim censura, podem expressar les nostres opinions. Mengem cada dia. La Spanish Revolution no és la revolta d’Egipte o Líbia. Els objectius són molt diferents: Demostrar als polítics que qui mana aquí és el poble, que si ells són a dalt és gràcies a nosaltres i que aquest poble està indignat, molt indignat. No ens agrada com va el país i ja fa temps que hem deixat de confiar en la política. Aquest és el missatge. Ho entendran?


Un consell per la junta electoral: No desallotgis la Puerta del Sol. Ho potser no, fes-ho...

2 comentaris:

Marta Arjona ha dit...

Sens dubte el món sencer s'ha sorprés davant aquesta resposta cap al govern espanyol Amb aquesta acció s'ha demostrat que no som els "dropos" que tothom es pensava que èrem. Esperem que amb aquesta movilització s'aconsegueixi el que realment es vol.

TAQUI ha dit...

Només demano una cosa, que això no caigui en sac buit.
Que ara que hem començat a alçar-nos i a dir el que pensem, no ens embauquin amb quatre paraules boniques, i ens tornin a acallar, com sempre.
Hem de fer saber que manem nosaltres i que els polítics ens han de donar les gràcies de ser on són, i no nosaltres donar les gràcies per rebre (o no) uns mínims als que hi tenim dret.

Amunt les acampades!!

Publica un comentari a l'entrada