6 de novembre de 2011

"Cuatro por la libertad!"

Dia sis de Novembre. Grècia a punt del col•lapse econòmic. Itàlia trepitjant-li els talons amb un Berlusconi que cada cop tremola més. A Estats Units, per primera vegada en la seva història, un moviment d’indignats tips i cuits es manifesta i convoca vagues generals. Afganistan segueix sent un polvorí. Líbia comença un futur democràtic incert i a Síria el poble mor per aconseguir el mateix. Israel i Palestina segueixen amb el seu estira i arronsa constant i Àfrica... bé, ja sabem quina és la situació d’Àfrica.

Però per sort, a Catalunya tenim a “Cuatro por la libertad”.

María de Llanos Luna, María José García, Carmen de Rivera  i Jordi Cañas. Quatre valents, quatre defensors d’una minoria, quatre rebels que en un món tan injust com és el parlament de Catalunya lluiten per aconseguir la seva pròpia llibertat lingüística. Tots hauríem d’abaixar el cap en senyal de respecte cada cop que sentim els seus noms. Uns autèntics màrtirs.

Avui el seu esforç vers la llibertat d’expressió s’ha vist recompensat: l’ABC els dedica, ni més ni menys, que una portada sencera. Clar que sí! No es mereixen menys! Realment hi ha algun altre problema al món que mereixi aparèixer a la portada d’un diari? I ara! Per favor!

Apareixen alineats, ben vestits, amb la senyera rere seu per donar testimoni d’on es troben. Miren a la càmera i somriuen satisfets. Pensen: “Que dura ha estat la nostra lluita!” Duen gravats a la cara anys d’esforç i patiment. Són els únics diputats que, en paraules de l’ABC, “desafien el nacionalisme i parlen espanyol al parlament català”.

Des d’aquest bloc els vull donar la meva més sentida enhorabona. Em trec el barret davant de tant valor. Valor per poder sortir en un diari avui, dia sis de Novembre de 2011, enmig de la pitjor crisi que Europa ha viscut mai, enfront de totes les desgràcies que passen el món i anunciar que ells parlen espanyol. Valor per voler incentivar, descaradament, confrontacions que ara no porten enlloc. Valor per anunciar el maltractament que els dispensem els catalans. Enhorabona!

I si ho girem? Quatre catalans que es neguen a parlar espanyol al Congrés dels diputats? Per llei ens és totalment impossible (a diferència de la situació inversa).  Però m’atreveixo a afirmar que, si poguéssim, mai veuríeu a cap diari  català que d’això en fes una portada. I me’n sento orgullós, perquè en ple segle XXI és molt més important saber triar entre dues notícies bones que no pas voler esvalotar el galliner amb una informació que, objectivament, no aporta res.

Felicitats a l’ABC per marcar distàncies! 

4 comentaris:

Fran ha dit...

Eres injusto, pues tu eres el primero que los menosprecias (con tu tono), por lo que su "lucha" cobra más sentido todavía. ¿No te impacta que sea noticia el hablar castellano en un lugar donde es lengua oficial? Esa es la noticia.
Y todo lo que pasa en el mundo ya ha ocupado sus portadas también, no quieras que lo que te incomoda no sea centro de atención.

TAQUI ha dit...

Finíssima ironía Arnau, però tota la raó del món!! En aquests moments hi ha coses molt més importants i preocupants que l'eterna discussió del català i l'espanyol, que a mi ja em cansa, la veritat...

Molt bon post!!

Una abraçada

Arnau Castro ha dit...

¿Injusto? Creo que estoy siendo más justo de lo que tocaría:

Debo especificar que no estoy criticando el hecho de que se hable español en el parlamento catalán. Me guste o no (y no me gusta), la ley dice que puede hablarse, de la misma forma que dice que no se puede hablar catalán en el Congreso de los Diputados.
Lo que si critico es que se haga noticia algo que solo sirve para generar desprecio y división en unos tiempos dónde lo que nos conviene es un poco de sentido común y “unidad” (en su justa medida).

De la misma forma, suponiendo que se pudiera hablar catalán en el Congreso, me avergonzaría de que en un diario alabase a cuatro catalanes que usaran catalán en pleno gobierno español, porqué esto no sería ninguna novedad. Tú mismo lo has dicho Fran: el castellano es lengua oficial en Cataluña. Entonces ¿dónde está la noticia?

Pero podríamos entrar un poco en materia. ¿Cuál es su lucha? ¿Se puede luchar por algo que ya se ha ganado? Deduzco que la portada del ABC se dirige a la cuestión de siempre: el castellano marginado en Cataluña. Yo podría preguntarte si no está marginado el catalán en el gobierno español, puesto que estos parlamentarios pueden hablar con el idioma que prefieran, mientras que en el Congreso no se puede hablar catalán de forma alguna. ¿Dónde está la lucha? Aquí sí que solo me satisfarían dos opciones:

- Que se pudiera hablar catalán en el Congreso de los Diputados.

- Que no se pudiera hablar español en el parlamento catalán.

De todas formas repito que no es mi intención ni la de mi artículo entrar en estos temas, porqué aquí nos perderíamos. Lo que no puedes negarme, porqué objetivamente es innegable, es que hoy por hoy hay muchísimas noticias que tendrían más derecho en aparecer en portada que esta. Repito: porqué no es noticia.

Marc Andreu Rosich ha dit...

Arnau no és cap novetat per part de l'ABC de posar en portada notícies que no tenen cap mena d'interès general. El que passa és que l'ABC és conscient del lector que li compra els seus diaris, i l'únic que fa és reforçar les ideologies que comparteixen amb el lector (anti-catalanistes, incendiàries i monàrquiques). Però recorda el pitjor de tot (font: Sunsi) el segon "diari" més llegit a Espanya és aquest projecte de paper escrit en tinta antiquada de l'època de Franco.
Per tant no m'estranya gens la portada, és la seva línia, que en concret divideix i enfronta. I encara després ens hem de sentir que els provocadors som nosaltres. Si us plau pel bé comú (incloc l'espanyol) INDEPENDÈNCIA JA !

Publica un comentari a l'entrada