La premsa de l’endemà

26 de Novembre de 2012. CiU i PSC s’enfonsen, ressorgeix amb contundència ERC i creixen PP i Ciutadans en una cambra on desapareix SI i fa acte de presència un nou partit: la CUP. Amb els resultats de les eleccions a la mà, als partits els toca començar uns dies de negociacions i pactes: qui s’ajuntarà amb qui? Però avui la seva tasca queda eclipsada per la força de les reaccions i les valoracions dels mitjans. Demana un cafè, seu a taula i relaxa’t. És el dia d’agafar la premsa i analitzar portades i continguts, de veure els radicalismes i la interpretació que cadascú fa d’uns comicis que s’havien rebut enmig d’un gran revolt mediàtic.

Amb els diaris sobre la taula, una cosa et queda ben clara, hi ha una gran diferència entre la premsa espanyola i la catalana. L’element comú és la patacada de CiU, però la interpretació que se’n fa canvia. La major part de la premsa catalana fa un esforç per destacar l’augment del sobiranisme al total de la cambra. El diari Ara diu en el seu subtítol que “CiU recula, però fa majoria amb una ERC que dobla”.  En la mateixa línia, el Punt Avui remarca en la seva portada la majoria independentista de la cambra i fa una crida a seguir pel camí de l’estat propi. De forma més moderada, La Vanguardia incopora una foto on Artur Mas apareix somrient i es limita a donar quatre dades dels comicis en els subtítols. Però aparca el cafè que ja havies començat i prepara’t, que la cosa es posa interessant. Parlem de la premsa estatal, amb una tendència majoritària de demostrar que el camí a la independència ha fracassat: El Mundo punxa la ferida convergent referint-se a Mas com el protagonista del “mayor ridículo electoral en 30 años de política autonòmica”, ABC passa per sobre de les sumes parlamentàries i generalitza el vot dels catalans dient que “Cataluña rechaza la independencia” i el País, molt més moderat en les seves formes, destaca que “la recuperación de Esquerra Republicana sostiene al soberanismo en el parlamento”. Respira profundament i fes un glop de la tassa. Al teu cap ja s’han format res tendències mediàtiques marcades: nacionalisme, centralisme i pluralisme neutral.

Fas punt i apart, un mos del croissant i ja va sent hora que obris algun diari. Et recomano, benvolgut lector, que triïs bé i reflexionis. No t’indignis, hi ha premsa per tots els gustos i no és bo deixar-se endur per radicalismes. Amb només tres minuts has pogut constatar de quin peu calcen. Decidir quin llegeixes és cosa teva i només teva.